Moltes coses

Hola,

Fa molt que no escric i malauradament avui ho faig. Fins a dia d'avui el blog contenia un link als "vols més barats que hem trobat", desafortunadament "lo barato sale caro" i Sterling, la companyia que linkavem ha fet fallida... i la cosa no acaba aquí, han decidit que no tornaran els calés a ningu, molt elegant per part seva.

Ens sap molt de greu haver-vos recomanat aquesta merda de companyia aèria participada de capital islandès (o hauria de dir rus a aquestes altures? (altures, ja!)). No us servirà de consol saber que nosaltres erem els primers de fer-la servir, els nostres bitllets de nadal avui se n'han anat a prendre vent o ... han sortit volant que diria algun graciòs.

Pos res, disculpes i impotència. A partir d'ara serà qüestió d'anar i tornar amb cotxe, tren o autostop, no fós cas que anéssim provocant la fallida de la resta de companyies aèries i ens acabéssim quedant sense. Per cert, si teniu ganes de riure un rato podeu anar a la pàgina d'sterling (no penso posar un link pq sinó el senyor google encara es pensarà que la etiqueto com a una pàgina interessant i li donarà més punts dels que es mereix) i llegir la "disculpa/explicació" que ofereixen, entre altres coses es vanaglorien d'haver ajudat al client a crear un mercat més competitiu i presumeixen que l'esperit d'Sterling continuarà existint malgrat la fallida. Sincerament, no crec que un esperit que no torna els diners es mereixi continuar existint i lo de crear un mercat més competitiu... S/C. Com pots presumir de crear un mercat competitiu si després d'adulterar-lo el deixes!??¿

Bé, durant aquest mes i mig no tot han sigut desgràcies afortunadament.
Vaig poder assistir a dues xerrades o, més ben dit, monòlegs. El primer protagonitzat per l'Steve Ballmer, l'amo de la casa. Va ser molt interessant veure'l en persona, sentir què deia i com ho deia però no va deixar de ser tot molt americà, una experiència més. La xerrada que si em va impressionar va ser la d'Anders Heljsberg, va ser algo increible!!!

--FriKit Kat
Per qui no conegui el senyor és l'arquitecte pare de C#, poca broma, i per qui no ho sapiga el tio no va acabar ni la carrera... pq diguin que serveix per alguna cosa :P!
Ens fa programar el Hello World amb pascal en viu (gallina de piel), va fer el mateix amb C# (més gallina de piel) i tot per parlar de com veia el futur dels llenguatges de programació.... bbbrrrutal jeje! Va fer la mateixa xerrada per tot de gent danesa de fora de microsoft, si us interessa el tema podeu trobar una xerrada que deu ser semblant aqui. Basicament advoca per una futura comunió entre llenguatges declaratius i funcionals i la veritat és que si la cosa funciona, que sembla que sí, pot ser un espectacle. O sigui que els que hi estiguin interessats que no perdin de vista F#, jo no me l'he mirat pq no tinc temps, però si en tingués és una de les coses que faria.
-- Fi FriKit Kat

La resta de la vida bé, fa 3 setmanes vaig estar a tailàndia per fer un meeting amb el meu equip de microsoft (quan dic equip parlo a gran escala, erem més de 100). L'hotel mb i la ciutat molt gran, però no puc dir gaire res més. Vam anar, vam treballar, ens van deixar una tarda lliure, i vam tornar. Malgrat tot va valer molt la pena, més que res per trovar-te cara a cara amb la gent que treballes dia a dia.

Per dinamarca tb mb, però el canvi horari comença a passar factura, a les 6 de la tarda es fa fosc, i a les 7 és negra nit. Cada cop fa més fred, jo ja tinc pellerons, i encara ens queda tot l'hivern per endevant.
Ja ens hem posat en contacte amb el casal català i l'activitat (la castanyada) va anar mb, erem una 20+ i tots amb ganes de passar-ho bé. El pis cada cop és més nostre (o sigui, cada cop està més brut (és broma Mireia!)) i... no sé, na fent. Els caps de setmana alguna que altra activitat i entre setmana a treballar.... i cada cop queda menys per Nadal.

Mentre no arriba la Mireia s'ha posat a fer honor a la familia i algun dia ha fet pa i succedanis (el que fa la necessitat i els preus danesos). Si mai ens veniu a veure procureu insistir prou pq us ofereixi alguna de les seves magnifiques bases de pizzes o panets, però feu-ho quan jo no hi sigui present, les quantitats generades no són el que diriem industrials i clar, si pogués m'ho menjaria tot :P

Tema tallant de la entrada anterior al blog: jo no sabia ni el nom ni la utilitat, afortunadament la Mireia és més il·lustrada que jo en aquests temes. La carn que tallavem tenia una mica d'os i per tant el feiem servir per tallar la part de l'os. Pels trossos amb carn feiem servir un altre ganivet que no sé si era més adequat i no en conec el nom, només sé que a mi m'anava millor. Com que els teniem tots 2 a mà vam pensar que el gros (el tallant) feia més patxoca per la foto, el pròxim cop ja anirem més en compte a adulterar el contingut de les imatges (ja m'he apuntat a un curs de photoshop) que no s'us n'escapa ni una!

I ja per acabar, un acudit decent/dolent:
Sabeu què els hi diu el primer espermatozoide a la resta abans d'entrar a l'ovul?
See you around!

Fins aviat!

Bona diada!

El saben aquell que diu que s'ha de fer país? Nosaltres tampoc, però els meus sogres sí i ens han enviat una estelada i la hem lluit molt orgullosos aquesta setmana.

La vida danesa s'està acostant cada dia més al que ens pensavem que seria. Ara fa FRED! No és que en faci molta, encara podem anar a fer el volt sense un anorac d'anar a esquiar, però els dies són igual d'assolellats que la setmana passada i ara fa fred i la setmana passada no en feia. Esperem que sigui circumstancial i que torni a fer "no fred" (tampoc se'n podia dir calor) aviat. Sí, ja ho sé, l'esperança és l'últim que es perd :P

Tema anècdotes explicar-vos que hem comprat 3 kilos de llom en un supermercat i ens l'hem acabat de tallar nosaltres a maneta!! Per a més inri, aquest supermercat m'ha intentat estafar dues vegades cobrant-me 5 euros per un raspall de dents que en costava 1 (sí, i jo encara hi torno). El primer cop me'n vaig adonar pq només comprava 3 articles i portava els diners justos quan vaig arribar a la caixa, em vaig quedar una mica amb cara de tonto quan em van dir el preu i vaig haver d'acabar pagant amb targeta. Em vaig anar a queixar i em van reemborsar els 4 euros restants. El segon cop em va passar algo semblant, només vaig comprar 10 cops el mateix article i el raspall de dents, per tant calcular l'import era problema de 3r d'EGB. Altre cop em vaig equivocar fent el problema :P, però ells més, em van reemborsar 6 euros en comptes de 4! Els podia haver avisat, però ja m'havien intentat estafar dues vegades (per no dir que la suma era prou ridícula). Resumint, que quan em quedi sense feina intentaré buscar un lloc al món de la carniceria:

Heu provat mai d'agafar un ganivet d'aquests?? Té la seva gràcia però suposo que ja em podeu imaginar en acció... algo així com en Zoolander a la mina que dirien alguns ;)

Més tonteries vàries:

· Els danesos venen llaunes de "Cacaolat" danès. (33 cl!).

· Tuborg, la segona cervesa nacional després de Carlsberg significa {. En anglès curly brackets en català tristament no ho sé, algú em pot donar un cop de mà? Us imagineu entrar a un bar i demanar un parèntesi? Clar que també pot semblar prou ridícul demanar un Sant no?

· A les escales de més de 3 pisos hi ha una cadireta plegable al replà del tercer pis.

Vinga gent, aquí ho deixo per avui, n'hi ha moltes més però ara no em venen al cap.

Fins aviat!

Ja sóm 2!

Ja la tenim aquí!

Sí senyors, ja sóm dos :) (i prou!). Apa, ja podeu estar tranquils pq a partir d'ara m'alimentaré amb decència durant els sopars, qui sap, potser menjaré broquil hi tot! JA, que m'ho crec!!

La Mireia ha arribat i ara ja podem anar a voltar CPH fins a l'infinit, per cert, felices vigilies :). Diumenge passat vam estar a un jardí botànic, que és el que es veu de fons a la 1a foto del blog!!

I aquí la segona. Disculpeu-me, havia de ser la primera, pro la vida és qüestió de prioritats i tots sabeu que sóc un calçasses :P

Respecte a la foto de la sireneta, agrair-vos altre cop la revista de patrons (per cert, hi havia molts patrons que encara no coneixia :P!! (i els que em queden) i la samarreta banyolina (les dues, de fet). La bufanda la vaig deixar a casa, encara no fa prou fred.

Després d'una setmana de gaudir de la companyia de la Mireia l'apartament ja comença a semblar casa "nostra", de mica en mica les caixes han anat desapareixent del menjador i potser algun dia d'aquests tindrem alguna cosa semblant a una rutina i tot. Posats a fer ja ens hem comprat els bitllets d'avió per venir a passar el Nadal a casa, jo m'estaré 15 dies per Bny i la Mireia una mica més. A veure si podem sincronitzar uns quants sopars/tocs sense massa problemes (el tema passar per barna no està massa clar, ja ho veurem quan ens acostem a les dates).

Tema feina continuem pel camí, passet a passet pro crec que avançant de mica en mica. Va entrant gent nova a l'equip i l'ambient de treball és agradable com sempre (mentre no s'acabi la Nutella...). A més, demà és el meu últim dia laboral del període de proves del contracte i a l'octubre me'n vaig a Tailàndia a fer "reunió d'equip", ja tinc els bitllets comprats i tot o sigui que... sembla que per ara se'm quedaran (fins quan els podré seguir enganyant??)

Apa, i ara una ronda d'agraiments (si em deixo algu espero que no s'ofengui):

· A partir d'ara qui vingui a veure'ns podrà disfrutar d'una magnifica tarda de futbol al parc gràcies a la pilota gentilesa de'n Jordi i en Miqui!

· També podreu beure ratafia de la Mire... si us afanyeu molt i molt! Mire, és boníssima :)!

· Gràcies a en Lluís i la Lurdes (i potser algu més :)) pel pastisset.

· I evidentment gràcies als sogres i a mons pares per proveir-nos de fuet, pernil salat, olives gaspatxes, olives farcides, galetes de can Trias, etc... per la resta de l'hivern i un grapat d'anys més.

· I gràcies a la Neus, per malgastar un dia de festa que no tenia (màgia) per venir-me a veure i fer veure que perdia el passaport pel camí!

· Ja que hi sóm gràcies a tots els de la colla que m'han vingut a veure i fer-me companyia aquests dies (i pel llom, el pernil, el fuet, la ratafia i els aromes de Montserrat!)

Apa, per despedir-me una perleta que he descobert entre la biblioteca del nostre anfitrió/llogater. Si mai us cau entre mans, proveu de llegir algun dels comics de "The far side" : http://www.thefarside.com/, un humor molt agradable.

Vinga, fins la pròxima... intenteré no tardar 2 mesos més :P

Salut!

Relocating

Holes,

La mandra pot amb mi o sigui que faré un post breu:

• Degut a un malentès ara estic visquent en un altre pis. És un 5è sense ascensor i més lluny de la feina però és més gran que l'altre. Lo trist és que no té rata i no me la vaig endur :P.
• De mica en mica vaig entrant a la feina. Ara ja començo a tenir tasques tontes però almenys faig algo.
• Vaig sortir un dia de festa amb 4 indis, un holandès i un xino. Va estar bé, xoc cultural inclòs: un dels indis d'aquí un parell d'anys va a l'índia a entrevistar-se amb 3 noies, triarà la que li caigui més bé i s'hi casarà. Xoc cultural 2: 2 dels indis van fer un cafè irlandès a les 3 de la nit abans de marxar del bar.
• Sorpresa agradable de la nit: està ple de llocs on menjar abans de posar-se al llit: Kebabs, xinos, frankfurts, McDonald's, kentuckys, etc etc etc. Per cert, el mcDonald's té vàris menus nocturns i tots són per més d'una persona, curiòs.
• El 29 d'aquest mes em moc al pis definitiu (almenys durant el pròxim any). Amb això espero tancar el meu rècord personal de viure en 5 pisos en un any, i espero no superar-lo mai més de la meva vida.
• Estic començant el projecte de final de màster. Enteneu pq tinc tanta mandra? (i fins hi tot tinc ganes d'escriure entrades al blog? :P)
• Per fi he trobat una cosa més barata que a Banyoles. El kebab de davant de casa costa 2,6 eurus (la resta de kebabs malauradament no tenen aquest preu pro).

Apa, més o menys és tot per avui, segur que m'oblido de coses que deixaré pel pròxim post, que espero que pugui tenir les fotos que us dec.

Fins aviat!

Com es pot anar a petar tant amunt...

Hola,



Abans d'explicar la història m'agradaria dir-vos que estic molt content pq aquesta setmana he presentat el que espero que sigui el meu últim treball del màster de Enginyeria informàtica de la Fundació UPC! Ara ja només queda el projecte, però ja és l'últim escull. Per cert, NO us recomano fer el màster si sou enginyers informàtics i menys si teniu gaires expectatives amb el disseny Avançat orientat a objectes entre altres coses. Bé, a favor del màster puc dir que hi ha gent de la classe als quals no ha decepcionat tant com a mi (tb n'hi ha que sí) i poca cosa més... canviem de tema que no m'hi vull fer mala sang.

I passem a la història de com he acabat aquí dalt.

El setembre o octubre de l'any passat a la revista dotnetmania hi havia un anunci que preguntava: Quieres trabajar en Microsoft? Basicament demanaven que fóssis enginyer (de qualsevol tipus) i tinguéssis 2 o 3 anys d'experiència amb C#. Com que complia els requisits i volia treballar a Ms vaig provar sort.

El cv s'enviava a una adreça de correu electrònica en castellà i a l'anunci no donaven cap mena de pista de quin tipus de feina era ni a on era. Al cap de una setmana em van respondre el correu diguent-me que els enviés la meva versió en anglès del cv. Evidentment no tenia versió en anglès del cv i la vaig haver de fer.

Després d'això em vaig estar com 2 o 3 mesos sense tenir notícies seves fins que un bon dia vaig rebre un mail una mica llarg on m'explicaven que havia estat seleccionat per fer una entrevista telefònica amb redmond a tal hora amb tal persona. Els vaig haver de confirmar que la hora m'anava bé (i vaig tenir molta sort pq em van proposar un divendres a les 10 del vespre, considerant que treballava jornada completa, anava a classe i a les nits dormo...) i després esperar la trucada.

La famosa trucada va durar uns 3/4s d'hora, vaig parlar amb una senyora molt amable que em va fer tot tipus de preguntes variades:

• Com es gestiona la memòria amb C#: Aquí vaig quedar una mica bé, pq em vaig començar a enrotllar amb memòria gestionada, no gestionada, destructors, finalizers i guarrades d'aquestes que en aquell moment em sonaven pq m'acabava de treure el 70-536 i que ara he oblidat força per complet. Quan vaig haver acabat li vaig preguntar si havia de continuar o ja en feia prou, ella es va fotre a riure i em va dir que amb saber que la memòria era gestionada ja en feia prou.
• Com provaria un teclat: Sí, què faria per provar-lo... apretar totes les tecles, deixar-lo caure a terra i mirar si encara funciona, enxufar-lo a diferents ordinadors, etc... tot lo que doni la imaginació.
• Un problema de lògica: tenim una capsa de pomes, una de peres i una de pomes i peres, els cartells que indiquen què hi ha cada capsa estan tots en una caixa que no és la que els correspon i no podem mirar què hi ha a cada caixa a menys que hi posem la mà a dins i treiem una peça de fruita. Com t'ho faries per saber què hi ha realment a cada caixa treient el mínim nombre de fruites?
• I més preguntes que ara ja no recordo... si algu en recorda alguna que la posi com a comentari. A tall de curiositat dir que no vaig tenir la mala sort que em preguntéssin per la taula de mètodes d'una classe (suposo que pq em vaig presentar com a programador de C#) cosa que sí que van fer a d'altres companys d'entrevista (que sabien C++).

Al final de l'entrevista, com no, ronda de precs i preguntes. La noia em va dir que la feina en principi era per anar a Redmond i que segurament em dirien alguna cosa més properament, que al seu parer la cosa m'havia anat bé.

I no van dir res fins... al cap de 3 o 4 mesos. Entremig els vaig enviar un mail a veure si encara se'n recordaven de mi (em van dir que sí, que la de RRHH a europa em tenia a la llista) i vaig continuar traient-me certificacions de ms. Quan em vaig treure la última els vaig enviar un mail dient que havia actualitzat el cv i al cap de 15 dies em van enviar un mail dient-me que properament rebria una invitació per anar a Copenhagen (CPH) a fer una entrevista de feina. Em deien també que les feines a les quals optaria serien SDE i SDET, això significa Software Developer Engineer i Software Developer Engineer in Test, que en cristià és programador i tester.

A part em donaven tot de documentació (videos, llibres i links) que em recomanaven per a preparar-me la entrevista.

Al cap d'una setmana vaig rebre la invitació oficial per fer la entrevista. Seria a Cph el 21 d'abril, després d'uns quants mails i tràmits la cosa va quedar que pujava el 20 (un diumenge), feia la entrevista el dilluns a la tarda i tornava el dimarts el matí cap a barna. Totes les despeses van correr a càrrec de Ms (excepte els 2 dies de festa que em vaig haver d'agafar :P) i la resta ... pos no gaire res. Em vaig passar el mes que em quedava llegint els llibres recomants com un boig.

Per ironies del destí jo creia que per la única de les dues feines que tenia la més mínima possibilitat era la de programador (que és el que he fet tota la meva vida, la cultura de tester a catalunya... és més aviat inexistent. Almenys jo no he treballat mai a cap empresa que tingués algun tester) i al final van i m'agafen de tester jeje.

La entrevista va ser .. una cosa molt rara. Resulta que aquella era una setmana d'entrevistes a microsoft. De dilluns a divendres entrevistaven cada matí i cada tarda a 5 persones (50 persones en total) de les quals tenien intenció de quedar-se'n entre 10 i 15. Totes aquestes persones havien arribat aquí seguint el mateix procés que jo, és més, tots havien fet la entrevista telefònica amb la mateixa noia.

Les entrevistes consistien en 5 entrevistadors, 4 d'ells que treballen a MDCC i una noia de recursos humans que no he vist mai més. Cadascun dels entrevistadors s'entrevistava durant uns 3/4s d'hora amb cadascun dels entrevistats per separat.

Després de cada mini entrevista hi havia 2 reunions/descansos, la dels entrevistadors i la dels entrevistats. Durant tot aquest procés et senties una mica mètode gronholm: Els entrevistadors es comentaven coses de les entrevistes i jugaven una mica amb tu i feien referència al contingut de les anteriors entrevistes, mai sabies si estaves responent correctament, si et prenien el pèl o si t'estaven ensabonant. A sobre els altres entrevistats estaven en una situació idèntica a la teva, i durant els descansos anaven parlant (evidentment un dels temes de conversa eren les entrevistes que ja s'havien fet) i a mesura que anaven avançant les entrevistes cada cop ens donaven informacions més contradictories, però clar, mai sabies si el farol te'l fotia l'altre entrevistat, l'entrevistador a tu, l'entrevistador a l'altre entrvistat, etc etc.

La meva primera entrevista va ser amb un americà que és cap de testing de no sé què. Primer em va preguntar quin és el problema més difícil que mai havia resolt. Em vaig quedar en blanc (sí, vaig començar bé!) i li vaig dir que no li sabria dir, però que si volia li deia un problema que no havia aconseguit resoldre mai. Em va dir que li anava bé i li vaig dir que haviem tingut un problema localitzant controls derivats de controls... bueno... un problema com molts d'altres que en el seu dia vam "solucionar" per força bruta.

Després em va dir que li codifiqués el cos d'una funció que, donada la hora i el minut del dia, respongués de quants graus era l'angle més petit que es podia fer entre les agulles del rellotge. Li vaig fer, no del tot bé, i després vam procedir a testejar unitàriament la funció. Moment en el qual em vaig adonar d'uns quants dels errors que tenia el meu codi. Després d'això es va acabar el temps.

La segona entrevista va ser amb un ucraïnès que treballa de tester de Dynamics Ax i que m'he trobat a la feina! De fet el 1r dia ja vaig jugar a futbolin contra ell jeje. Em va preguntar coses de bases de dades (i aquí he de donar les gràcies al màster pq gràcies a el senyor Rafael Camps Carré li vaig poder respondre algo mitjanament decent quan em va preguntar per la normalització de Bases de Dades, cosa que tenia perfectament oblidada abans de començar el màster), em va fer normalitzar una taula d'una base de dades exigint que discutíssim sobre el problema pq no m'havia donat tota la informació, i per acabar em va fer un problema de lògica: Anem de A a B a 100 Km/h i tornem de B a A a 200 Km/h. Quina ha estat la velocitat mitjana del nostre viatge? El vaig resoldre correctament a la segona.

La tercera entrevista va ser un home d'uns 40 i pico que feina infinits anys que treballava a ms i que hi havia fet de tot (realment impressionava). Va començar la entrevista plantejant-me la següent situació:

• Tenim un entorn de testing que sóm tant bons que no l'hem provat mai.
• Tenim un programa nou que sóm tant bons que no l'hem provat mai.
• Tenim 1000 tests unitaris per correr sobre l'entorn de testing, contra el programa i sóm tant bons que no els hem provat mai.
• Resulta que a l'executar els testos a l'entorn nou, perdem 1000 MB, com trobaries on es perd la memòria?

Era una espècie de joc de lògica que vaig afrontar fent bolzano i anar partint-ho tot en meitats. Jo anava fent propostes (correria 500 tests en comptes de 1000) i ell m'anava dient quines eren les conseqüencies de les proves (perds 500 MB) fins que vam arribar a què la classe base de test tenia una memory leak a l'inicialitzador (evidentment ell s'anava inventant detalls a mesura que m'hi acostava). Va ser divertida hi tot aquesta pregunta.

Després em va donar una petita classe magistral de tipus de test i després em va preguntar com testejaria un reproductor de DVD aprofitant el que havia après a la classe. Vam crear una matriu amb tipus de tests en un eix i característiques del producte a l'altre i em vaig dedicar a omplir-la com bonament vaig poder.

Ja per acabar vaig fer una funció que passés a binàri un numero qualsevol (el llenguatge era a elecció, jo sempre triava C#, com no).

La quarta entrevista va ser un desastre amb majúscules. Me la va fer un indi (i no l'entenia quan em deia coses) que no em mirava a la cara, no em responia les preguntes i no parava de teclejar coses al portàtil mentre passava de mi. A sobre l'home només em va preguntar com testejaria un entorn on hi havia un programa de picking i packing, un CRM i un account Ledger. Jo no sabia què era un account ledger i li vaig preguntar 4 cops fins que me'n vaig afartar de sentir les seves respostes sense sentit i que m'ignorés. Finalment vaig tirar pel recte i em vaig passar 3/4s d'hora inventant-me tonteries sobre el sistema que m'havia plantejat procurant ser infinitament ambigu respecte al fantàstic Account Ledger.

Sincerament quan estava allà m'estava cagant molt, però ara que m'ho miro amb prespectiva supos que el tio simplement estava posant-me a prova. Vaig parlar amb altres entrevistats i entrevistadors que havien sigut molt simpàtics amb mi havien sigut super bordes amb ells i viceversa. Mètode Gronholm?

La útlima entrevista va ser la noia de RRHH. Era molt simpàtica i agradable i, excepte un problema de lògica, no em va fer preguntes de pensar massa ni de caire tècnic. Va ser una entrevista més curta que les altres i al cap de mitja hora (jo portava 4 hores d'entrevistes i ja començava a estar petat) vam sortir a recepció i em va demanar un taxi per tornar a l'hotel. Per cert, el problema de lògica era:

Estàs en un oasi ple d'aigua. Tens una gerra de 7 litres i una de 4. Com donaries 1 litre d'aigua al teu camell?

I una altre cosa, vaig tenir els pebrots de dir-li que m'havia llegit How would you move mount Fuji llibre molt recomanable si us agraden els jocs de lògica i/o les històries rares d'entrevistes de feina (això sí, molt orientat al mon Ms). Dic lo dels pebrots pq el llibre en qüestió conté la resposte a TOTS els enigmes que m'havien fet durant el procés de selecció. Tot i que jo tenia clar que no me'ls sabia de memòria ni de llarg suposo que aquesta informació podia haver desvirtuat una mica el procés a els seus ulls.

I més o menys aquí es va acabar l'entrevista. Després a l'hora de sopar vam coincidir tots els entrevistats a l'hotel a l'hora de sopar (ens allotjaven a tots allà mateix) i vam poder parlar amb una mica més de calma de tot plegat. Resulta que a 2 dels 5 els havien demanat un taxi dpres de la 3a entrevista. En aquell moment no sabiem si això era molt bo o molt dolent, ara suposo que podem dir que és dolent. Un altre només va arribar fins a la 4a i 2 dels 5 les vam fer totes. En qualsevol cas tothom va respondre correctament tots els problemes de lògica (no vam entrar en el nombre d'intents) raò per la qual dedueixo que els problemes de lògica només serveixen per descartar a la gent.

I més o menys això és tot del procés de selecció. Al cap de 10 dies em van enviar un mail felicitant-me pq havien decidit fer-me una oferta i a partir d'aquí ja es va precipitar tot.

Bueno, espero haver satisfet una mica les preguntes que algú pogués tenir al respecte de tot plegat. Em sap greu haver tardat tant a fer-lo, però vista la seva longitud suposo que podeu entendre que em fés mandra escriure'l :).

El que em va sobtar més de tot a mi és que aquesta gent en facin prou amb un CV, una entrevista telefonica i una tarda d'entrevistes per contractar-te, els de google tenen 6 rondes d'entrevistes pel que m'han dit... clar que la sisèna és per parlar de sou i suposo que no hi ha massa res a discutir (et paguem x, et va bé?)

Apa, ja per acabar una gracieta danesa i una mostra de que aquesta gent realment són més avançats que nosaltres. La paraula danesa skat significa tresor, raò per la qual la agència tributària danesa s'anomena Skat. Lo catxondo del cas és que els danesos també la fan servir per adreçar-se carinyosament a la seva parella.

Lu has pillao?? Tu no ere d'aquii!!

The rocky horror picture show

Ok, estic descobrint tot de situacions tirant a increïbles.

Ho sabieu que el cartró es fa amb rentadores? Dissabte passat vaig tenir la meva primera experiència amb una rentadora danesa amb les instruccions amb danès. Em vaig passar mig matí amb el sabó, el suavitzant, les instruccions i el traductor d'internet per acabar amb tota la meva roba absolutament encartronada. Afortunadament sembla que no es va encongir res... però jo encara em pregunto quina relació té el paper i la roba i com aquella massa cartronifera podia girar allà dins.

Per cert, que el sabó vaig saber que n'era pq al pot posava "ariel" i el suavitzant m'ho vaig imaginar.. gràcies a un osset molt simpàtic que també corre per catalunya. Visca la imatge corporativa internacional! Pq diguin que la globalització no serveix per res...

La meva segona experiència mutant ha sigut avui a l'hora de sopar. M'he menjat uns macarrons d'aquests deshidratats que.. cruixien!! i això que no estaven gratinats. Altre cop el fet de només disposar d'instruccions en danès (només s'entenia 5 mins, i és l'únic que segur que he fet) i sense dibuixos ha propiciat l'error de càlcul. Afortunadament tenia gana i no n'he deixat ni un.
Pel camí he provat de buscar el producte a internet a veure si tenia sort i a algun lloc em deien com els havia de cuinar i... endevineu quina ha sigut la meva sorpresa: Si busqueu "knorr spaghetteria parmesana" al sr google la pàgina web "oficial" és la 7èna. Crec que els de knorr tenen un problema aquí. Potser els de emagister els poden ajudar, no us ha passat mai que busqueu alguna cosa i us surten 3 pàgines d'emagister al top 5 que no tenen res a veure amb el que busqueu?? Digueu-me raro però a mi més d'una vegada...

En qualsevol cas jo he continuat tinguent el meu petit problema, pq enlloc he sabut veure quanta aigua hi havia de posar i quan de temps els havia de tenir al foc. Així m'ha anat.

Apa, ja per acabar dir-vos que per ara no m'ha passat cap més desgràcia (serà pq encara no he netejat?). Les coses bones són que he descobert que per esmorzar cada dia hi ha pa amb nutella!! I que tenim camp de futbol i dutxes, o sigui que dpres de currar ens podem anar a canviar i al cap de 5 minuts ja estem jugant a futbol. Nocilla, futbolins i futbol... se li pot demanar quelcom més a una empresa??

I la convivència amb la rata encara dura... mentre no creui la seva meitat de llit ho podré suportar i pel que em queda al pis...

Apa, fins la pròxima!

Rates

Finalment he trobat un danès que sap menys anglès que jo!!!

Ahir vaig anar a fer un volt per CPH i em vaig parar a menjar un entrepà de frankfurt en una d'aquestes paradetes ambulants que hi ha repartides i quan vaig demanar-lo el venedor em va contestar amb danès (o almenys això vaig creure). És el primer que trobo que no sap anglès, sort en vaig tenir de la resta de compradors, que em van fer de traductors (si no sempre hagués pogut tirar del traductor universal de cartes de restaurant (àlies dit)).

A sobre, per acabar d'arrodonir la sorpresa, per servir-me l'entrepà el tio va posar 2 tovallons de paper a la barra, (un a sobre l'altre), m'hi va tirar un raig de mosstassa a sobre (evidentment l'havia demanat sense ketchup) i m'hi va desar la salsitxa al costat i un tros de pa. Basicament resulta que al final no havia demanat un entrepà, si no els seus trossos per separat. Malauradament el tros de pa no era prou gros per posar-hi la salsitxa i m'ho vaig menjar tot allà a la barra, barrejant-ho a "mà". Després ja vaig veure que era la manera habitual de fer-ho, pq 3 persones més van fer el mateix que jo i una quarta sí que va demanar el hot-dog tal com el coneixem i se'l va endur tant bon punt el van servir.

Tema feina tot molt bé, realment et tracten a cos de rei. Us envio el link d'allà on estic concretament. La veritat és que no tinc massa clar que pugui penjar fotos que hagi fet jo alegrement per internet, al link n'hi ha un grapat i videos i de tot ... fins hi tot hi ha les ofertes de feina (que hi ha molts llocs per cobrir!). Els informàtics que en tingueu ganes... ja ho sabeu (apa, que encara no m'he trobat cap català a aquí dalt... clar que tampoc és que hi hagi conegut a molta gent)

http://www.microsoft.com/danmark/om/mdcc/default.mspx

A part d'això ja he debutat a les reunions d'equip, es fan per conferència telefonica pq estem repartits per europa. No entenc l'anglès pel mans lliures (arg!), només espero que amb la pràctica (i quan conegui totes les abreviacions que utilitzen) sigui capaç d'entendre-ho. De fet ja m'han avisat que al principi la situació et supera (clar que ... què m'han de dir no?). De la resta ..no he fet massa res a la feina, llegir, navegar per la web corporativa, etc. Vaja que l'aterratge va per llarg.

I al pis tinc rates!!

Em desperten cada dia a les 6 de la matinada gratant. Veure-les no les he vist, però les he sentit, quan surt el sol es deuen despertar i pels sorolls diria que viuen a sota el parquet del meu dormitori. Els responsables del pis ja estan avisats i ja van venir a mirar-s'ho ... van dir que tornarien més preparats.

Ja per acabar dir-vos que estic llegint els "Un mon sense fi" gràcies al meravellós artefacte que em va regalar ma germana (hola Neus!) abans de marxar (http://www.sonystyle.com/webapp/wcs/stores/servlet/CategoryDisplay?catalogId=10551&storeId=10151&langId=-1&categoryId=8198552921644523779) i si us va agradar la 1a part us el recomano, és de l'estil.

Per cert, que si algu té llibres interessants amb pdf en català o castellà que me'ls enviï si's plau, li estaré molt agrait!

Apasiau!